Ceps i rovellons a les portes de la sequera

Tanquem el setembre amb una bona collita de rovellons i ceps, a les portes d'una bona sequera

Crònica de la sortida del 22 de setembre de 2013

Ha passat una setmana més, ben embolicat de feina de dilluns a divendres, veient passar els dies sense poder anar al bosc i escoltant les nefastes previsions meteorològiques anunciant calor, sequera i baixes humitats. Cada dia pujant cap a la feina, observava  el pirineu des de la part alta de la ciutat, veient el cel sense cap núvol i fent-me una trista idea del què ens trobariem el cap de setmana.

Arribats a divendres  vespre i després d’haver preparat uns quants articles per aquesta web (única activitat boletaire entre setmana), la sang es comença a alterar, les previsions són de trobar un bosc de rovellons remenat i devastat de dalt a baix i amb una sequera important, o sigui, poca cosa per molt esforç. Intento fer-me’n la idea per no tenir decepcions inesperades i em recordo a mi mateix, que la prioritat és sortir al bosc o muntanya per carregar piles, i si hi han bolets millor que millor.

Un cop marcades aquestes premises dins el meu cap vaig a descansar. Són les 5h, sona el despertador. M’aixeco del llit d’un salt, ben actiu! tinc moltes ganes d’anar a la muntanya i les ganes poden amb la son. Em transformo amb boletaire, carrego el cistell de reglament, botes, roba de bosc, la bota de vi i me’n vaig fins a Berga on em trobo amb els companys de bosc. Em comenten que han sentit veus de nova florida de ceps edulis, tot i que no sabem si creure-ho. Anem a fer un café i comprar un pa de pagés per l’esmorzar i marxem cap al pirineu. Dins el cotxe, les típiques converses on cadascú hi diu la seva i valoració d’opinions per buscar segones opcions.

Hem arribat al bosc amb les primeres llums del dia. Som els primers.  Entrem al bosc i ens animem, la cosa està millor del què pensavem tot i que sabem que és el principi del final. Els rovellons s’amaguen dins dels boixos, és l’únic lloc on es manté la humitat  i on molts boletaires no han buscat amb precisió. Fins hi tot encara hi ha naixença, i és que la florida ha estat de les bones. Després d’unes hores i no sense esforç, aconseguim omplir els cistells.

Encara som a mig matí i decidim anar a comprobar si el cep edulis ha tornat a rebrotar al lloc on varem enganxar la florida. De camí ens parem a mirar quatre pins de forma improvitzada, on trobem una rovellonera que ens regala un cistell ple de rovellons. Ha valgut tant la pena que es mereix un article només per ella, el prepararem properament.

Arribem a la zona dels ceps i la tristesa s’apodera de mi, el bosc ha estat devastat, multitud de bolets aixecats i esparrecats. Tot i així, el bosc ens regala més de 5kgs de ceps, la majoria d’ells ben visibles, que no havien estat observats pels altres boletaires anteriors, potser perquè ni els coneixien. Fins hi tot n’hi havia també d’esbotzats pel terra…

Al final, una collita tant digne com treballada. Sabem que els dies de felicitat boletaire al pirineu estàn arribant a la seva fi. No ens podem queixar per res, perquè la temporada pirinenca s’ha portat extraordinàriament bé amb nosaltres. A més, encara queden moltes zones per explotar, i amb l’arribada de la tardor, també  noves espècies de bolets treuran el cap. I amb tot això, la conseqüent arribada dels bolets a cotes baixes, al costat de casa i arran de mar!