Continuem seguint les moixeroneres pels prats pirinencs

La primavera ha començat a les zones pirinenques per sota els 2000m, en algunes orientacions trobem que l'herba està crescuda, en d’altres encara els hi costa. És bon moment per anar a seguir les moixeroneres i per dedicar algun dia a descobrir-ne de noves, ja que l’herba alta delata moixeroneres i corrioleres. Moment de passejar pels prats. 

Enguany, tot i que els moixerons no han faltat a la cita, a les zones que freqüento no està sent una bona temporada. Les irregulars pluges han pertorbat l’inici de les florides, no totes les moixeroneres treballen, i les que ho fan, de manera parcial. A dia d’avui, si comparem les pluges caigudes del que portem de primavera amb la de l’any passat, veurem que aquest any a nivell de tot el territori, ha plogut la meitat menys. Unes xifres de pluja bastant nefastes que s’han notat a molts sectors i que afecten els bolets de prat de manera significativa si tenim en compte que, el que necessiten els moixerons són períodes de sol i bones temperatures amb combinacions de ruixats continuats. Els moixerons han tret el cap, les corrioles gairebé inexistents i tot i que les moixeroneres van fent a baix ritme, encara he pogut fer un parell de videos mig decents.

Com sempre vaques i cavalls amos i senyors dels prats, molta naixença de vedells i poltres, pentinant l’herba i vivint enmig d’un entorn natural vestit de gran tranquil·litat. Les flors de l’alta muntanya i les boniques papallones han aparegut i desperten les muntanyes del llarg son de l’hivern.  

Conclusions i pensaments després d'una jornada dedicada als prats

Mentre tornava de camí al cotxe, valorava la sortida, fins a dia d'avui havia plogut ben poc, el suau vent persistent sobrevolava les muntanyes sense ajudar a millorar la situació. La humitat de les nits mantenen vius els bolets, tot i que algun d’ells ja començava a estar tocat.

Aixeco el cap i miro el bonic paisatge dels prats que m’envolten, penso el com m’agrada veure els erols marcats dels prats llunyans des de la distància, quines formes tant diverses, cercles, línees rectes inacabables, ondulades, de ferradura, amb forma de cors... sense cap dubte penso amb lo molt que milloren el paisatge. 

Em sento com si hagués arribat al darrer dia, al límit d’una florida que estava ja en plena decadència. He fet moixerons per unes quantes menjades, estic satisfet perquè he passat un bon matí ben distret. Moltes moixeroneres encara no han treballat, encara queden dies de marge i esperem que aquestes recents pluges caigudes, facin diana als prats pirinencs i reactivin els moixerons i les corrioles. La il·lusió i l’optimisme mai poden faltar en aquest món!

Boletaires, ús heu escapat a buscar moixerons?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.